viernes, 2 de junio de 2017

Modest homenatge a Carles Capdevila

Ha mort Carles Capdevila, un periodista que tenia la meva edat i que va ser director del diari Ara. Està molt malament que quan ens deixa algú tots acabem parlant més de nosaltres mateixos que de la persona que volem homenatjar. Però jo realment no tenia ni idea de qui era Carles Capdevila fins que un dia, sent ell director del diari Ara i jo bàsicament el mateix ningú que segueixo sent en aquests moments, em va trucar i em va dir que em volia conèixer. Sorprès, vaig acudir a la cita. Em va dir que llegia el meu blog i que volia parlar amb mi de federalisme, que li argumentés per què jo era federalista. Ho vaig fer, amb els arguments habituals que les persones que llegeixen aquest blog coneixen. Em va semblar que trobava més interessant el que li deia jo que no pas el que li deien els "dissidents" del PSC, que en aquella època amb la seva valentia habitual congestionaven la sala d'espera de la seva redacció intentant vendre el seu missatge de "nova centralitat". També volia saber quina opinió tenia jo del seu diari. Li vaig contestar que no molta opinió, perquè no el llegia, però que suposava que això ja era mal senyal, perquè si una persona catalanista com jo que escriu i llegeix en català més i des de fa més anys que la majoria d'indepes no llegia el seu diari, que pretenia ser un referent en llengua catalana, doncs malament rai... Em va regalar una subscripció per un mes, que no em va convèncer tampoc. Després d'allò, la veritat és que només llegeixo articles de l'Ara quan algú me'ls recomana, com em passa amb els magnífics articles de Marc Murtra. Potser l'hauria de llegir més. També em va dir que quan volgués podia escriure col·laboracions en forma d'article, i ho vaig fer dues vegades: una per parlar de la sanció de la FIFA al Barça pels fitxatges il·legals de jugadors en edat infantil, i un altre sobre les alternatives a l'estat-nació. En les dues ocasions, l'article va ser acceptat immediatament sense cap canvi, ni tan sols en el títol. En aquella agradable reunió que vam tenir, Capdevila em va preguntar si l'ajudaria a fer un dossier sobre federalisme. Li vaig dir que sí. Que jo sàpiga el dossier no s'ha fet mai, en tot cas no en vaig tornar a saber res més. Potser no li van deixar fer, potser no va tenir temps, potser s'ha fet sense mi i no me n'he assabentat. Em va semblar una persona dialogant i oberta. Una persona que sabia que no només els de la seva corda tenen coses potencialment  interessants a dir. Gent així fa molta falta. Que descansi en pau.

No hay comentarios:

Publicar un comentario