Els últims dies de Barcelona

Guillem Martí ha escrit el llibre "Cremeu Barcelona", una novel·la històrica sobre la figura del seu parent Miquel Serra i Pàmies, conseller de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i militant del PSUC. Serra va rebre l'encàrrec dels comunistes soviètics de destruir la ciutat de Barcelona i els seus nuclis estratègics abans de l'arribada de les tropes sublevades, un cop es va constatar que la guerra es perdria. El conseller de la Generalitat va desobeïr l'ordre i la novel·la recrea com devia ser la tensió entre ell i les autoritats soviètiques els darrers dies de gener de 1939 previs a l'entrada de les tropes rebels a la ciutat de Barcelona. La novel·la esdevé un thriller apassionat que retrata com devia ser la vida d'una desmoralitzada societat barcelonina (molt diferent de la madrilenya que va sobreviure a un llarg setge), a mida que soterradament anava sorgint també una nova societat que es preparava per conviure amb el franquisme. A Martí li facilita les coses que el seu parent estava d'un costat i va jugar un paper heroic que li permet escriure una peça literària no només agradable de llegir sinó també políticament correcta, a la qual l'autor afegeix a més peces plausibles però convenients com les tensions entre el PSUC i el PCE per la singularitat del primer. Més difícil deu ser convertir en personatges literaris protagonistes més contradictoris que no van estar en el lloc que ens agradaria, però suposo que això de moment li deixem a Javier Cercas o a Javier Pérez Andújar. És un llibre relativament llarg (600 pàgines) amb un final emocionant, que es llegeix amb plaer i amb emoció, i que ens ajuda a reviure la Barcelona dels nostres avis, dels bombardejos, la gana i les traicions. No fa tant de temps.