viernes, 15 de julio de 2016

L'elefant de la globalització

Un gràfic que apareix al darrer llibre de l'economista Branko Milanovic resumeix una de les causes que pot haver-hi darrera dels moviments nacional-populistes que troben un terreny adobat en els sectors socials descontents dels països desenvolupats. Aquest gràfic reprodueix aproximadament la figura d'un elefant, amb trompa inclosa. En l'eix horitzontal trobem la població mundial, ordenada per nivells de renda, dels més pobres als més rics. I en l'eix vertical hi trobem el canvi en el nivell de renda de cada grup de persones entre 1988 i 2008 (és a dir, no té en compte ni tan sols els efectes de la darrera crisi econòmica), els anys que han conegut una més gran expansió de la integració econòmica, és a dir, la globalització.

Per exemple, si al percentil de renda global 35 li correspon un augment de renda del 70%, això vol dir que les persones que es troben just per sobre del 35% més pobre de la població del planeta van veure augmentar en un 70% els seus ingressos en aquests anys. En la figura podem veure com els més pobres, els que estan per sota del 5% més pobre, van veure fins i tot disminuir els seus ingressos. Però entre el 5% més pobre i el 75% aproximadament, van veure créixer els seus ingressos. Això reflecteix l'augment dels ingressos en els països emergents, principalment la Xina. Al voltant del decil 80, és a dir, on es troba la gent que està entre els menys rics del 20% més ric de la població mundial ("nosaltres"?), aquí trobem que s'ha produit un descens del nivell de renda: això reflecteix el declivi de les classes mitjanes dels països desenvolupats, els perdedors de moment de la globalització. Aquí hi ha el material humà que fan servir els nens mimats de les escoles d'elit del Regne Unit, com Boris Johnson o Michael Gove, o els nens mimats de l'escola Aula de Barcelona, com Artur Mas (i els seus aliats envoltats d'una aura suposadament progressista), per intentar navegar l'onada del populisme i, lluny de preocupar-se perquè la figura tingui una altra forma, perpetuar o empitjorar la situació perquè les nostres classes mitjanes vegin en ells i els moviments que encapçalen la fàcil solució als nostres complexos problemes. A partir del decil 85 trobem ben tranquils els plutòcrates de la terra, que brinden amb cava i es fumen un puro des dels seus iots mentre els antics nens més narcissistes de les seves escoles tenen entretingudes a les masses. No hem d'oblidar mentrestant que l'esquena de l'elefant ens mostra la cara positiva de la globalització: milions de treballadores i treballadors a la Xina i altres països emergents han sortit de la misèria. El repte no és fer baixar l'esquena de l'elefant a base de més proteccionisme, sinó fer pujar el coll i que baixi la trompa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada