Per la pau i el federalisme a Ucraïna i Europa

Fa uns dies el portaveu del govern català va haver de fer marxa enrere a causa d'un informe que havia encarregat, on es comparava el moviment secessionista a Catalunya amb el moviment de protesta a Ucraïna que va portar a la caiguda del règim de Ianukóvitx i a una situació molt incerta i volàtil (que inclou l'ús de la violència i greus problemes financers i monetaris). El portaveu Homs va dir que l'informe va ser citat fora de context i que els casos eren molt diferents. Certament, són diferents, i la principal diferència és que Catalunya forma part d'un estat membre de la Unió Europea i la zona euro, i és gràcies a aquesta pertinença que la pau, la democràcia i l'Estat de Dret estan ben ancorats a Catalunya. Però, hi ha similituds en els arguments utilitzats per alguns dels activistes. I per això els independentistes catalans se senten molt incòmodes amb un nou exemple del perillós anacronisme que suposen els mites nacionalistes a tot Europa, com ha explicat Lluis Bassets. A Ucraïna, tant l'oposició a Ianukóvitx com l'oposició als nous governants revolucionaris, per exemple a Crimea, utilitzen arguments nacionalistes com el "dret a decidir el nostre propi futur " a través d'una barreja de referèndums i "radicalisme democràtic" (l’assemblea del Maidan “aprovant” els candidats abans de passar pel Parlament). Les cròniques diuen que el país està dividit entre un oest pro-europeu i un est pro-rus, però hi ha molta barreja (com explica Andrés Ortega) i segur que a molta gent li agradaria viure junts i no veuen aquestes identitats com a incompatibles (els idiomes rus i ucraïnès són possiblement tan semblants com el català i el castellà). A tota Europa les identitats nacionals se solapen, conviuen als carrers i fins i tot dintre de milions de persones individuals. També estic segur que les persones pacífiques (federalistes?) a Ucraïna són silenciades avui i ridiculitzades pels grups radicals que es tornen més "centrals", tot i que potser els pacifistes no radicalitzats són una majoria silenciosa. A la regió autònoma de Crimea, un grup radical va prendre l'edifici del Parlament amb violència i va fer proclamar el dret de Crimea a celebrar un referèndum per esdevenir un estat (amb una pregunta concreta i una data fixa, però sense cobertura legal), mentre recordaven els mites fundadors de la pàtria russa rascant en versions mitificades de la història. Molts paral·lelismes incòmodes. Fins quan les minories no russes a Crimea esperaran a proclamar el seu propi "dret a decidir el seu destí"? O construïm una Europa unida, una democràcia gran i diversa, o acceptem la construcció d’etnocràcies enfrontades. És només la nostra pertinença a la Unió Europea la que fa que sigui impossible que Catalunya i Espanya caiguin en això. Esperem que la força integradora de la UE perduri i aquesta tingui la intel·ligència i força suficient per a ajudar a construir una Ucraïna federal i en pau que tingui una mà estesa a una Rússia més democràtica.