La centralitat política de la socialdemocràcia europea

He assistit aquesta setmana al Fòrum sobre Desigualtat (“Inequality: Consequences for Society, Politics and People”), organitzat pel grup socialista al Parlament europeu. Es tractava d’un fòrum de debat amb la participació de responsables polítics i acadèmics, que combinava taules rodones amb personalitats convidades i presentacions de treballs acadèmics seleccionats després d’un “call for papers”. Van assistir-hi més de 800 persones i va resultar un gran èxit. Les principals intervencions del fòrum van ser les de Martin Schulz i Joseph Stiglitz, cadascuna de les quals va ser seguida d’un debat. El candidat socialista a presidir la Comssió Europea es va comprometre a fer de la igualtat la prioritat número ú i va parlar de la urgència de redreçar les polítiques d’austeritat que tant de mal han fet a la qualitat de vida de milions d’europeus. El premi Nobel d’Economia Stiglitz va recordar que els mercats per si sols no són adequats per a la tasca de transformació estructural que és necessària a Europa per crear ocupació i al mateix temps lluitar contra el canvi climàtic. Va dir que la desigualtat creixent tenia un origen sobretot polític, fruit de la captura de la democràcia per part dels sectors més privilegiats. Al debat que va seguir a la intervenció de Stiglitz es van projectar a la pantalla els twits de persones que volien participar des de fora, i un d’ells va parlar de la necessitat de “FEDERAR el  99%”, com a forma d’unir l’internacionalisme amb el lema dels moviments “occupy”, als quals el mateix Stiglitz es va afegir quan van sorgir.A la nit d'ahir es va acabar la conferència amb un interessant debat també sobre les desigualtats, en el qual van participar entre altres el professor de la Universitat Pompeu Fabra Gosta Esping-Andersen,  la professora Kate Pickett, co-autora de l’exitós llibre sobre desigualtats “The Spirit Level”, i el responsable de la ONG Oxfam,  Jim Clarken, que fa unes setmanes va presentar un informe on s’explicava que les 85 persones més riques del món tenien el mateix patrimoni que la meitat de la población mundial. Esping-Andersen va posar especial èmfasi a alertar sobre la creixent segregació educativa i falta de mobilitat intergeneracional, que fa que els infants de les famílies pobres cada vegada s’enfrotin a més dificultats per superar la situació sòcio-econòmica dels seus pares, mentre que algunes famílies riques practiquen el que va anomenar l’efecte Bush: sobre-invertir en fills excepcionalment estúpids. Només el grup socialista, favorit a les enquestes per guanyar les eleccions europees, podia haver organitzat un fòrum d’aquest gran nivell polític i acadèmic, sobre una qüestió tan important, que centra i ha de centrar els debats de cara a les eleccions al Parlament europeu. Davant dels darrers moviments en el mercat de fitxatges polítics català, tan allunyat dels grans processos europeus, em pregunto: Quin és el programa europeu d'ERC? Quins són els seus aliats? Quin és el seu candidat a presidir la Comissió Europea? Creuen ERC i els seus fitxatges mediàtics que la proposta d'independitzar Catalunya ens situa al centre de les institucions europees? Creuen que té alguna cosa a veure amb els gravíssims problemes d'Europa, que compartim, i que només es solucionen en el marc d'un autèntic estat federal europeu que deixi enrera els estats-nació?