miércoles, 21 de agosto de 2013

Sonaran ara totes les alarmes?

Alguns venim dient des de fa un temps que hi ha clars símptomes d'una intolerància creixent a Catalunya. Des de l"Espanya contra Catalunya" (curiós que en aquest cicle de debats no es faci servir  el concepte d'"estat espanyol", que potser per una vegada hagués estat apropiat), fins a l'intent de boicot a una obra de teatre amb participació d'una signant d'un manifest federalista, ja hi havia hagut símptomes d'aquest clima per dir-ho suaument poc procliu a la tolerància. Quan alguns parlaven amb mesura i prudència d'un risc de xoc identitari, immediatament algun portaveu nacionalista li saltava a la iugular. Pau Solanilla lamenta que articles com els de Vicent Partal dient textualment que el PSC es troba en una deriva "feixista" no facin sonar tots els senyals d'alarma. Ara ja no és un anònim a les xarxes socials o en els comentaris d'un blog, sinó una persona més o menys "homologada" en els cercles nacionalistes, amb noms i cognoms, qui mostra al mateix temps la seva ignorància i el seu odi. Cal recordar que el PSC fou fundat molt principalment per membres del POUM derrotats a la guerra civil pel feixisme (i reprimits per cert no només pel feixisme)? Cal recordar que el PSC pertany a la mateixa família política que el president Allende o que els joves assassinats a Noruega per un feixista fa ben pocs estius? Que el PSC és el partit d'Ernest Lluch, assassinat per ETA malgrat ser partidari del diàleg amb ETA? Que és el partit de qui va democratitzar l’exèrcit espanyol? Que és el partit que va portar a la presidència de la Generalitat un català nascut a Andalusia que per encapçalar una manifestació defensant la voluntat del poble català, convocada per Omnium Cultural, va patir un intent d'agressió per part d'un grup d'exaltats nacionalistes?
D’on ve l’odi al PSC?...que ja es va donar quan el servei d'ordre de Covergència va fer seu el Parlament amb motiu de la segona investidura de Pujol i les manifestacions contra la querella de Banca Catalana. Alguns hem crescut amb aquest odi a l'esquena ("Maragall borratxo", "PSC botifler"). No és el full de serveis a la democràcia, la unitat civil i el catalanisme ben fèrtil amb la immersió del català a la Barcelona metropolitana o amb la projecció de la Barcelona olímpica? Els mateixos que recolzen l'impuls governamental a una campanya d’exaltació nacionalista amb utilització de mitjans i recursos públics ens diuen a nosaltres feixistes... L'altre dia llegia que el conseller Vila creia que el seu concepte de país era el mateix que el d'un Nadal o una Geli. Això no té cap mèrit. El mèrit és que el concepte de país d'un Reventós sigui el d'un Fernández Jurado, o el d'un Soto el d'un Trillas. I la resta són punyetes. Potser ja és hora que sonin tots els senyals d'alarma.

9 comentarios:

  1. Han de sonar totes les alarmes i alhora hem de exigir amb contundència que es demanin responsabilitats als qui fomenten aquestes actituds. Potser fem tard i estan massa esteses? Hem permès, per exemple, que el president Pujol comencés per dir-nos sucursalistes fins que ens va enviar a la merda de dos en dos (textual). No va dimitir. Com aquest em venen al cap molts exemple. Actualment els mitjans de comunicació públics i subvencionats es permeten, sense rèplica, difondre insults i falsedats contra el PSC amb uns arguments que, com diu en Pau Solanilla, insulten la intel•ligència. Persones que es varen quedar a casa quiets i callats durant el franquisme m’han dit botiflera, traïdora, espanyola (era un insult), xarnega (també era un insult), covarda, unionista (aquest és un dels insults més forts), dada pel cul pel PSOE, per descomptat equivocada... i ara amb deriva feixista. S’ha instal•lat el pim-pam-pum impunement. Soc socialista, militant del PSC, amb la direcció del qual de vegades discrepo, però per sobre de tot defensora d’unes idees i d’uns valors que veig perillar greument. El que més por em fa és que, a sobre, una part de la ciutadania que es creu progressista, els hi riu les gràcies.

    ResponderEliminar
  2. Els partits polítics son un fenòmen molt nou en les molt diverses maneres en que històricament s'ha vehiculat el poder polític.

    L'experiment singular que representa el PSC (PSC-PSOE) té, encara, un curt recorregut.

    S'ha forjat, de crisi en crisi, fins el que és ara: amb èxits malhaurats i fracassos estimulants.

    Més de 30 anys de militància al PSC (i 12 a la JSC) a nivell local (executiva de Sabadell), nacional (CEN i Consell Nacional), estatal (coordinador internacional del PSOE), europeu (YF i PE), internacional (Secretari General de la IUSY), donen una certa perspectiva de l'estat de salut del meu Partit.

    Ara estem en hores baixes, no ho nega ningú.

    Però?: Sóm substituïbles?

    Willy Brandt, cuan els partits volien tallar les nostres ales jovenívoles, sempre em deia que on hi hagués una injusticia hi havia d'haver un socialista en lliuta.

    Ara son temps de grans injusticies, els socialistes som necesaris.

    Segurament la característica més rellevant del socialisme és que reviu davant els grans reptes.

    Ara és l'hora.

    No preguntem què pot fer la CEN per nosaltres, preguntem-nos què pot fer el PSC per Catalunya, els nostres veins europeus i pels qui pateixen injusticies, aquí i arreu del Món.

    Salut !

    Ricard TORRELL i BLANQUER



    ResponderEliminar
  3. I quan sonen les alarmes ¿què s'ha de fer? Amagar-se als bunquers antibombes o plantar cara perquè te la trenquin? I una tercera opció, ben trista i del qual tots en tenim exemples, dels que es canvien de bàndol per estalviar-se les hòsties i, segons com, mantenir o aconseguir un lloc de treball!!

    Siscu Baiges

    ResponderEliminar
  4. L'article de V. Partal (en dues parts!) em va indignar, i encara li estic redactant un correu de queixa ja que Partal és un periodista amb sou públic. El teu text m'ajudarà a enllestir la meva resposta.
    Com que (en la meva petita mesura de blogaire i comentarista de blogs) estic experimentant l'augment d'un clima violent, i de respostes molt agressives, he decidit començar a col·leccionar les amenaces que rebo. No pretenc fer-ne una bandera ni denunciar ningú als jutjats, però sí tenir un modest arxiu que em permeti anar escrivint el meu diari.
    Ara em resulta encara més lúcid i vigent el Zweig de "El món d'ahir": allò qu va passar ahir a l'Europa central ho estem reproduint a escala catalana, avui. O demà.

    ResponderEliminar
  5. Bona tarda Francesc!

    A mi els articles em van indignar tant com a tu.
    De manera que ahir vaig escriure un comentari al meu facebook, que et reprodueixo a continuació:

    "Ja ha començat la caça de bruixes.

    I em temo que anirà in crescendo.
    Vegeu si no la sèrie de dos articles (el titular, sobretot) de Vicent Partal (part 1 i part 2).

    Si bé l'anàlisi que fa de l'evolució del PSC i de la política espanyola la trobo força encertada i la comparteixo en la seva part substancial, fa dos salts obscens.

    El primer, qualificar de posició de "nacionalisme espanyol" la posició de no nacionalisme o si voleu d'antinacionalisme del PSC. Això no és nou, però cal dir-ho ben clar: no és cert que calgui ser nacionalista, d'un bàndol o de l'altre. I no ser nacionalista d'uns no implica ser-ho dels altres. Nacionalisme vol dir posar la nació (sovint el concepte abstracte de la nació) per sobre de tot. I es pot ser nacionalista o no ser-ho. Són els nacionalistes els que es pensen que tothom és com ells. I com es pot qualificar d'espanyolista una posició, la del PSC, que planteja com a objectiu una reformulació d'Espanya en un sentit justament contrari als postulats de l'espanyolisme (diversitat i poder compartit versus uniformitat i poder centralitzat)?

    El segon salt és el qualificatiu de feixista. No el justifica i finalment només l'apunta com a una posició possible del partit socialista català, però ja l'ha posat al títol de la sèrie. I per a Vicent Parpal sembla que desprèn la posició feixista del fet de confrontar-se al nacionalisme català. O, més acuradament, del fet de què l'actitud de menyspreu (de "supremacisme") que té el grup dirigent actual del PSC (qualificatiu que crec que podem compartir molta gent, si volem ser suaus) coincidiria amb la mateixa actitud històrica dels dirigents espanyols o de la mentalitat tradicional del nacionalisme espanyol. Un argument molt poc rigorós, si em permeten.

    Hom esperaria de reputats intel·lectuals catalans uns judicis més fins i major rigor. A no ser que no interessi el debat i es substitueixi la confrontació d'idees i projectes per la desqualificació de l'adversari. En l'argumentari de Partal, feixista seria qui no comparteix el seu projecte polític.

    Una actitud, per cert, la d'estigmatitzar els adversaris i de presentar-los com a enemics de la pàtria, que ha practicat especialment els feixistes el nom dels quals és esmentat (en va?) al títol dels articles."

    Rafel LLussà



    ResponderEliminar
  6. Hi ha dos fets, sota la meva perspectiva, que no són nous.

    1. L'assetjament a qualsevol que no fos cuatribarrat per part de descerebrats atrinxerats en una senyera (en tinc 50, porto defensant la meva plurinacionalitat espanyola des dels 14, ahí es ná).

    2. El PSC ha perdut la quilla, el masteler, el timó, els rems, el grumet s'ha fet major i viu amb els seus pares encara... Cada vegada som més les i els socialistes als quals no ens representen. Podria fer una *larguísima llesta de motius que han allunyat a la cúpula de la base, però no tinc ganes. Ja no és el meu partit.

    Com a socialista, seguiré treballant per millorar aquest món. El socialisme sobreviurà sense el PSC, però el PSC no pot sobreviure sense socialisme.

    ResponderEliminar
  7. Comentari enviat per Jordi Casanovas:

    Això d'en Partal no és res de nou. Com recorda la Rosa Ma Puigserra el mateix President de la Generalitat ens va enviar a la merda de dos en dos. Les senyals d'alarma fa molts anys que van començar a sonar. El que ha canviat és com hi respon el PSC. En el passat hi vam respondre amb discurs, amb projecte, amb complicitat, amb realitzacions. Tot això ens va fer forts, ens va permetre superar la situació. Ara, el PSC hi respon amb l'enrocament, la falta de connexió, un discurs que quan no és anti no és creible. No han canviat els que ataquen el PSC, que ho segueixen fent com sempre. Ha canviat la manera de fer del PSC, que el fa dèbil devant dels atacs.

    ResponderEliminar
  8. 1

    Primer de tot, dir que estic d'acord amb en Rafel LLussà en què ""...Si bé l'anàlisi que fa de l'evolució del PSC i de la política espanyola la trobo força encertada i la comparteixo en la seva part substancial..."". Partal s'equivoca al tractar al conjunt del PSC de feixista. El que està fent el PSOE (región noreste) és convertir-se en jacobí espanyol. Això no és feixisme. Simplement és una de les dues cares de la moneda del nacionalisme espanyol. Dir que el PSOE (región noreste) és no nacionalista, o anacionalista ja em sembla mentir, però vosaltres sabreu el que us feu.

    Ja vaig dir que la vostra facilitat de mesclar nazisme amb independentisme us portaria problemes. No pots insultar primer, i quan s'hi tornen per sentir-se ofesos, llavors treure a passejar el victimisme. Condemno qualsevol amenaça (que quedi clar). Però llavors calleu com "putes" quan cada dos per tres se'ns amenaça en enviar a l'exèrcit pel fet de voler canviar statu quo democràticament. No teniu un discurs coherent i per això cada cop més gent us dóna l'esquena. FETS I NO PARAULES que dèieu vosaltres (només feu "política" a cop d'eslògan i és llavors quan deixa de ser política), doncs aquí teniu els vostres fets (perquè les paraules eren ben diferents):

    Evidències que el PSC treballa contra Catalunya i els seus votants des de fa anys (a Catalunya, a Madrid i a Brussel•les).

    La passada legislatura 25 diputats del PSC al Congrés que :

    NO defensen l'Estatut
    NO defensen els interessos de Catalunya

    -voten CONTRA la ratificació del Preàmbul de l‘Estatut
    -voten CONTRA la gestió dels aeroports, junt al PP
    -voten CONTRA les seleccions nacionals
    -voten CONTRA l'ús del català al Congrés
    -voten CONTRA l'abolició de les curses de braus a Catalunya
    -voten CONTRA la gestió catalana de l'aeroport del Prat
    -voten SI la LOAPA portuària: que els ports de Barcelona i Tarragona tornin a ser dirigits del tot des de Madrid furtant competències de la Generalitat
    -voten CONTRA la dació en pagament junt el PP
    -voten NO al Fons de competitivitat (1.450 milions) per Catalunya
    -voten CONTRA la disposició addicional 3ª de l’Estatut (900 milions) amb Zapatero i Montilla de Presidents
    -voten SI a la reforma constitucional junt amb PSOE i PP
    -voten NO a l'oficialitat del català a Europa
    -voten CONTRA la protecció de les llengües minoritàries junt el PP al Parlament europeu

    Aquesta legislatura són 14 diputats del PSC al Congrés contra els interessos de Catalunya

    ResponderEliminar
  9. 2

    Barcelona:
    CARME/N CHACÓN
    DANIEL FERNÁNDEZ
    JOAN RANGEL
    ESPERANÇA ESTEVE
    JOSE ZARAGOZA
    ISABEL LÓPEZ CHAMOSA
    ALBERT SOLER
    MERITXELL BATET
    ROMÁN RUIZ
    JUAN CARLOS CORCUERA

    Lleida
    TERESA CUNILLERA

    Girona
    ALEX SAEZ JUBERO

    Tarragona
    FRANCESC VALLÈS (va demanar perdó per votar pel Corredor Central)
    JOAN RUIZ CARBONELL

    AL CONGRÉS
    -voten NO per a què Catalunya no pugui gestionar el 0,7% del IRPF destinat a fins socials
    -voten SI a FAVOR del Corredor Central considerant-lo prioritari en CONTRA del Corredor Mediterrani
    -voten NO al Congrés i rebutgen derogar el Decret de Nova Planta de 1715 junt el PSOE i PP
    -voten NO a transferir a la Generalitat la competència per convocar referèndums junt PP, PSOE, UPyD
    -voten a FAVOR les resolucions pel DRET a DECIDIR de CiU i ICV trencant per primera vegada en 31 anys la disciplina de grup del PSOE (la Chacón ni això, ella s’absté) i el PSOE els MULTA! (molt federals ells!)

    AL PARLAMENT CATALÀ
    -voten NO al Parlament junt el PP contra el consens pel Pacte Fiscal (excepte Ernest Maragall)
    -ABSTENCIÓ al Parlament a la Consulta d’Autodeterminació a la pròxima legislatura (excepte Maragall)
    -voten NO al Parlament la Declaració de Sobirania en contra del dret a decidir dels catalans, mentint als seus votants quan el dret a decidir estava en el seu programa electoral del 25-N.
    -voten a FAVOR una resolució de Ciutadans i PP de deixar d’usar el català com a llengua prioritària a l’administració pública, horai mitja més tard anuncien per tuit que ha estat un “error”.

    AL PARLAMENT EUROPEU
    -els Socialistes rebutgen al Parlament Europeu la proposta per reprovar les paraules d’Alejo Vidal-Quadras.

    La gent ja no us creu, i menys amb el vostre "federalisme" de pa sucat amb oli. Quan es fa política contra el poble i a favor de l'elit burgesa extractiva pancastellanista de MadriZ , causa l'efecte "BUMERANG". Heu estat massa temps legislant contra el poble, i ara el poble s'hi torna. No vull dir amenaçant o insultant: vull dir donant-vos l'esquena.

    Pel que veig tots us pregunteu per què la gent se us gira en contra, però ningú de vosaltres es pregunta què heu fet malament per a què la gent no us doni la seva confiança, donant per suposat que no heu comès cap error. Esteu massa pendents de seguir fil per randa les imposicions de la vostra cúpula ("quien se mueva no sale en la foto") i us heu oblidat de per a qui treballeu realment: EL POBLE. Ara esteu massa enfeinats fent purgues stalinistes per a deixar de ser un partit de consens i pacte per a passar a ser una secta procastellanista. I és un procés totalment endogàmic i viciat. Ja no sou POBLE.

    Potser vau començar com a antifranquistes, però avui en dia sou uns paràsits del sistema. Ell us necessita a vosaltres i vosaltres a ell per a existir. Per això aquest odi visceral cap a l'independentisme quan parla de dinamitar l'statu quo. Perquè en formeu part. Volem foragitar el sistema per a implementar-ne un de més just i democràtic, i si no deixeu de parasitar el sistema, us esbandirem junt amb ell. Recordeu el que té impregnat la gent al cervell: PPSOE, i no només a Catalunya, sinó a la resta de l'estat. Des del caïnisme de l'apunyalament indiscriminat als maragallistes, ja no sou un pont, sou un mur.

    ResponderEliminar