- Dius “les teves declaracions confirmen els pitjors auguris sobre la divisió d’aquest país”. Sincerament, jo entenc que l’entrevista va en la direcció contrària. Reclamo que els federalistes no fem antiindependentisme, de la mateixa manera que convido els independentistes a reconsiderar les virtuts del federalisme. Crec que això és tot el contrari de contribuir a la divisió del país. Estic convençut que entre federalistes (si som federalistes coherents) i independentistes hi ha punts en comú: el rebuig del statu quo i el compromís amb el dret a decidir. No veig per enlloc de quina manera una entrevista que subratlla els punts en comú entre aquests dos projectes pot “confirmar els pitjors auguris” sobre la divisió de Catalunya.
En tot cas, tal i com vaig declarar fa poc, si algú entén que el procés que
està vivint avui el país obre una fossa entre el que alguns ja anomenen les
“dues Catalunyes”, jo ja aviso d’entrada que tinc la intenció d’estar amb les
dues. Es més, crec que hi ha massa gent avui al PSC que creu que per fer de
pont entre Catalunya i Espanya s’ha de renunciar a fer de pont entre aquestes
“dues Catalunyes”. I per això justifiquen que el PSC no s’assegui al Pacte
Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) o que mostri el seu menyspreu al Concert per
la Llibertat, o que voti amb el PP contra el PNDD a Barcelona, a Mollet, a
L’Hospitalet o a Tarragona. Greu error! La realitat és justament la contrària:
només si com capaços de fer de pont entre les “dues Catalunyes” seguirà
havent-hi alguna possibilitat de fer de pont entre Catalunya i Espanya. Perquè
de les “dues Catalunyes”, avui per avui, la que vol marxar és més forta i més
majoritària que la vol quedar-se. Ho demostren les enquestes i els resultats
electorals.
- Dius també que “és ben trist que des d’una posició suposadament progressista apostem pel tan discutible eix nacional”. Primer un apunt personal: tinc pocs dubtes sobre el meu progressisme. Les meves eleccions a la vida han estat orientades, fonamentalment, pel compromís amb la justícia social: els meus estudis, els meus voluntariats, les meves militàncies en la política i en la societat civil. Dels centenars de pàgines que he escrit al llarg dels anys, potser un 80 % o un 90 % estan dedicades a repensar el socialisme, a la democràcia econòmica, a l’altra globalització possible, a la regeneració democràtica, etc. Es fàcil de comprovar. Explico això per aclarir que dono per fet que el “suposadament” de la teva frase no es refereix a mi. (La totalitat de la rèplica de Toni Comín a Xavier Roig es pot llegir aquí )
No hay comentarios:
Publicar un comentario