domingo, 23 de junio de 2013

Benvinguts al món real

Avui sembla que el diari La Vanguardia culmina la baixada del burro que ve protagonitzant des del dia de reflexió previ a les eleccions del passat 25 de Novembre, quan va arribar a recolzar una manifestació fracassada a la Plaça de Sant Jaume en suport d’Artur Mas. Una aturada d’ase després d’una acceleració de les proporcions viscudes no és un exercici que es pugui realitzar sense patir alguna estrebada tot fent equilibrismes, és clar. És el que li succeeix al periodista Jordi Barbeta, que avui argumenta que a CiU li queden dues opcions. O bé arribar fins a les últimes conseqüències en la retòrica encara dominant en els cercles nacionalistes: convocar una consulta independentista il·legal que seria prohibida, i tot seguit convocar eleccions “plebiscitàries” amb un únic punt, la independència per reclamar “ampara internacional”, assumint la sortida d’Unió de la coalició i potser de sectors moderats de CDC. O bé acceptar la via moderada de Duran Lleida, i admetre que l’única consulta possiblement autoritzable seria una que preguntés si la ciutadania “recolza que el Parlament de Catalunya impulsi les reformes legislatives necessàries perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir sobre el seu futur”. Barbeta creu que això conduiria a una reforma constitucional en clau federal que seria “liderada” per CiU, però que comportaria lògicament el trencament amb ERC. Em pregunto com s’ho farà el que quedi de CiU per dur a terme qualsevol de les dues sortides que albira Barbeta. Respecte a la primera, em pregunto qui mínimament sensat de CDC pot creure’s realment que Catalunya pot demanar “ampara internacional” a algú: s’està vulnerant algún dret humà fonamental a Catalunya? Hi ha algún col·lectiu ètnic sistemàticament marginat? Després dels darrers viatges d’Artur Mas a Brussel·les, segur que no serà l’actual president qui es cregui que la petició d’ampara internacional pot tenir algun futur. Fins i tot ell es deu adonar que tot ridícul té el seu límit. Respecte a la segona sortida albirada per Barbeta, em pregunto com pot CiU liderar la proposta del PSC i del gruix de l’esquerra catalana: és a dir, una reforma de la Constitució en clau federal. Els qui ens vam pronunciar amb claredat abans del 25 de novembre per una sortida federal no vam rebre precisament una felicitació per part de cap dirigent de CiU, ni de Barbeta, quan vam sortir a la llum pública. Si s’han fet federalistes, que signin la nostra crida, que demanin perdó al poble de Catalunya per intentar enganyar-lo i que es posin a la cua. Francament, em plantejo si els ciutadans que hem mantingut la sensatesa en tot moment en aquest “procés” no hauríem de tenir una prima d’alguna forma, no ho sé, en forma de rebaixa d’impostos o alguna cosa (és broma).

No hay comentarios:

Publicar un comentario