domingo, 24 de febrero de 2013

L’estratègia dominant de la Catalunya sense fronteres

En la teoria de jocs, una estratègia dominant és aquella que dóna un millor resultat a un jugador independentment del que facin els altres jugadors, és a dir, sigui quina sigui l’estratègia triada per aquests. Això és rellevant per als que som partidaris d’una Catalunya sense fronteres en una Europa oberta i integrada, federal. És a dir, els que som contraris a l’aventura independentista liderada per l’actual govern de la Generalitat, perquè creiem que Catalunya hi sortirà gunyant en un horitzó federal, on no es crein fronteres noves, sinó que s’eliminin les existents.  Ho és perquè no sabem què passarà en el futur immediat o a mig i llarg termini. En particular, no sabem si s’arribarà a produïr un referèndum seriós sobre la secessió de Catalunya respecte a Espanya. No només no sabem si es farà aquest referèdum, sinó que entre els partidaris d’una Catalunya sense fronteres tenim legítimes discrepàncies sobre si  és desitjable afavorir aquest referèndum. Alguns dels partidaris d’una Catalunya sense fronteres creuen que seria convenient fer aquest referèndum, perquè només si es derrota democràticament (associant democràcia a referèndum) l’opció independentista, es podrà deixar enrera almenys durant un temps perllongat aquesta polèmica i podrem pasar a treballar en altres coses, potser més necessàries per a Catalunya.  Altres pensem que un referèndum sobre el sí o no a la secessió dividiria (més del que ja està passant)  innecessàriament i perillosa a  la societat catalana, i que obriria un precedent a Europa pel qual altres territoris relativament rics amb personalitat pròpia dels estats membre de la Unió podrien reclamar referèndums de secessió, i aquest no ens sembla el camí per construir una Europa integrada sense fronteres. En qualsevol cas, els que som partidaris d’una Catalunya sense fronteres  és bo que dialoguem i busquem formes de fer sentir més la nostra veu (també de forma col·lectiva), ara que la fugida cap endavant d’Artur Mas sembla que comença a perdre bufera.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada