Del Pg. de Gràcia a la Pineda de Gavà

Avui molts milers de catalans s'han manifestat a Barcelona. Em sap greu no compartir l'entusiasme dels manifestants (és com si alguns amics teus fessin una festa al pis del costat i no estiguessis animat d'anar-hi), com he argumentat en altres posts d'aquest blog. D'aquí a uns dies es reunirà una altra part, més petita, dels catalans, a la Festa de la Rosa del PSC a Gavà. Segurament hi veurem a Carme Chacón i a Alfredo Pérez Rubalcaba, a Celestino Corbacho i a l'Alcalde Bustos de Sabadell. Doncs bé, jo vull un projecte nacional compartit amb ells (més que amb ells, amb els que ells representen o han representat fins ara), jo vull fer una Catalunya a Europa amb ells, encara que detesto la forma de fer política que molts d'ells tenen. Entre el Pg de Gràcia i la Pineda de Gavà ningú està fent res, és a dir, ningú excepte els racistes i els populistes. Hi ha un columnista de la Vanguardia que de vegades és incòmode de llegir per a molts militants del PSC, però que aquestes darreres setmanes ha posat el dit a la llaga amb dos articles (aquest és un d'ells, l'altre no el trobo però era sobre la "mort del PSC" i com ningú sabia ocupar el seu lloc) amb una pregunta en comú: què en pensen de tot plegat els ciutadans de Catalunya que majoritàriament parlen en castellà i que viuen als barris de la Barcelona metropolitana?